Punt i principi de viure sense tu

Avui cançó dels optimistics Antònia Font!

No us ha passat mai que hi ha una cançó que tot i haver-la sentit moltes vegades arriba un dia que te l’escoltes atentament i descobreixes una bellíssima lletra que fins aleshores havies passat per alt? Doncs així ha sigut el meu enamorament amb aquesta cançó.

 

Dolça besada té gust que s’acaba,
punt i principi de viure sense tu.

Jo no sabia que també me donaries
manuals de geografia
cent dillunsos a un dibuix.

Jo què sabia d’alens que se trobaven,
de cabells que s’embullaven,
de mans i de perfums.

Jo no sabia que en sa nit me tastaries,
eren gustos que nedaven 
entre boques i racons.

Jo no sabia que després me mataria
sa teva mirada
que plora i diu que no.

I arriba un dia que sa vida és un teatre
que se diu felicitat,
primavera i trinaranjus
amb qui més has estimat,
te regal sa meva vida
i sense tu ja no me val.

I s’horabaixa la deixam passar i me mires
tan a prop que me fa mal,
que surt es sol i encara plou,
que t’estim massa i massa poc,
que no sé com ho hem d’arreglar,
que som amics, que som amants.

-Viure sense tu -> Antònia Font –